Prínceps d'If

En Pau és un estudiant d’Història. En Pol estudia Biologia. Tots dos comparteixen una habitació en una residència d’estudiants. A part d’això, poques coses tenen en comú. Una cosa més: el joc d’’El Rei’, un joc divertit i innocent que els transporta a un món de fantasia i els ajuda a vèncer l’avorriment de les hores inacabables.

Alternativament, un dia l’un, l’endemà l’altre, van prenent possessió de la corona daurada i s’autoproclamen “Prínceps d’If”. El príncep encarrega al seu súbdit una petita missió, una malifeta sense importància, per posar a prova la seva fidelitat.

Però un dia jugar deixa de ser una diversió quan el joc els obliga a mirar cara a cara els seus monstres interiors, els petits traumes que encara arrosseguen. Llavors hauran de prendre una decisió important: seguir comportant-se com uns nens o acceptar definitivament el joc de la vida.

Els dos personatges potser no són tan diferents.

Situat en una illa a prop de Marsella, el Castell d’If és una fortalesa-presó inexpugnable. If és també un regne de fantasia, una illa paradisíaca, un món ideal on ens trobem bé i ens sentim segurs i on no deixem que entri ningú per por que no ens faci mal.

La vida no és més que un joc que ens ensenya a viure. Divertit o pervers, el joc ens enfronta a les nostres pors i ens obliga a prendre decisions que canviaran definitivament el rumb de la nostra existència. No és res extraordinari. Tots hem hagut de prendre decisions deixant enrere un nen que plora perquè té por. Tots hem après a viure tot jugant.

Els murs del Castell d’If potser no eren tan inexpugnables.

Fotografia: Gervasio Juan Colet.