Josep Miquel Muñoz parla de "Prínceps d'If"

Making-of de la sessió fotogràfica a Castelldefels

Com us podeu imaginar, un muntatge teatral no és només la representació final. De fet, tampoc ens limitem a assajar i prou, no. Al voltant d'un muntatge hi ha tota una maquinària que, ben engreixada, fa que el projecte brilli més: escenografia, atrezzo, vestuari, perruqueria, imatge i, molt necessari, difusió.

Més avall heu vist el tràiler promocional i ara us oferim un making-of... De què? Doncs del cartell promocional, aquest tan maco que tenim al bloc, de l'obra Prínceps d'If. Veureu que en un parell de minuts (de vídeo, que no de muntatge d'imatges...) us resumim la sessió.

I una petita anècdota: feia un fred que trencava les pedres. Només us diem que la sessió va ser exactament una setmana després de la "gran nevada" del passat març... Que n'és, de divertit, fer teatre...

Teatre de Pas s'estrena a Badalona

Un tast de dos minuts i mig

Primera parada: Teatre Zorrilla

Després de molta paperassa i molta feina amb molt menys temps del que hauríem volgut, per fi podrem estrenar Prínceps d'If i, a més, en un teatre de luxe: el Teatre Zorrilla de Badalona.

El nostre debut serà el proper 2 de juliol a les 21 h i val a dir que és una molt bona oportunitat de representar la nostra obra en un teatre magnífic que, per cert, ens ha tractat molt bé, tant a nivell professional com personal, cosa que, per variar, ens ha semblat com un petit oasi en tot aquest món del qual ens queda moltíssim per conèixer.

Si bé és cert que el Teatre Zorrilla rep una bona subvenció per tal de promoure un cop l'any els grups badalonins emergents, el tracte que rebem les companyies en aquest teatre és exemplar. Això marca una diferència amb d'altres que, en el seu mateix lloc, ho considerarien innecessari.

És per això que voldríem fer-li un modest homenatge. Ja que ens hi acullen, ens agradaria que coneguéssiu el lloc on "ens estrenarem".

El Teatre Zorrilla de Badalona va ser ideat per l'arquitecte Jaume Botey i inaugurat l'any 1868 amb l'obra Don Juan Tenorio de José Zorrilla (i d'aquí el seu nom). L'any 1970 tancava les portes, però amb la tornada dels ajuntaments democràtics, les va tornar a obrir als espectacles de la ciutat l'any 1999 després de la rehabilitació que va dur a terme l'arquitecte Joan Bosch i Agustí. L'Ajuntament de la ciutat n'és el propietari i s'hi programen tot tipus d'espectacles a la vegada que acull el Centre d'Arts Escèniques de Badalona.

Per tal que sapigueu on trobar-lo, i on trobar-nos el proper 2 de juliol, el Teatre Zorrilla es troba ubicat al carrer Canonge Baranera número 17, molt a prop de l'estació de Renfe.

Fins aviat!

Prínceps d'If

En Pau és un estudiant d’Història. En Pol estudia Biologia. Tots dos comparteixen una habitació en una residència d’estudiants. A part d’això, poques coses tenen en comú. Una cosa més: el joc d’’El Rei’, un joc divertit i innocent que els transporta a un món de fantasia i els ajuda a vèncer l’avorriment de les hores inacabables.

Alternativament, un dia l’un, l’endemà l’altre, van prenent possessió de la corona daurada i s’autoproclamen “Prínceps d’If”. El príncep encarrega al seu súbdit una petita missió, una malifeta sense importància, per posar a prova la seva fidelitat.

Però un dia jugar deixa de ser una diversió quan el joc els obliga a mirar cara a cara els seus monstres interiors, els petits traumes que encara arrosseguen. Llavors hauran de prendre una decisió important: seguir comportant-se com uns nens o acceptar definitivament el joc de la vida.

Els dos personatges potser no són tan diferents.

Situat en una illa a prop de Marsella, el Castell d’If és una fortalesa-presó inexpugnable. If és també un regne de fantasia, una illa paradisíaca, un món ideal on ens trobem bé i ens sentim segurs i on no deixem que entri ningú per por que no ens faci mal.

La vida no és més que un joc que ens ensenya a viure. Divertit o pervers, el joc ens enfronta a les nostres pors i ens obliga a prendre decisions que canviaran definitivament el rumb de la nostra existència. No és res extraordinari. Tots hem hagut de prendre decisions deixant enrere un nen que plora perquè té por. Tots hem après a viure tot jugant.

Els murs del Castell d’If potser no eren tan inexpugnables.

Fotografia: Gervasio Juan Colet.

(4) Sandra

Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, es dedica a l'ensenyament de l'anglès, feina que compagina amb el teatre i amb l'afició a la dansa i la música.

2004-2007 cursa Estudis d’Art Dramàtic a l’Escola d'Actors de Barcelona.

Entre d'altres disciplines, ha rebut classes de Commedia dell’Arte, Expressió corporal, dicció, Comunicació Televisiva, Moviment i Ritme d'interpretació davant de càmera, esgrima, dansa, cant, teatre clàssic i elisabetià, etc, amb professors com Cesc Queralt, Joan J.García, Antoni Verdaguer, Jordi Milian, Marina Julià i Enric Azuaga.

2006 Curs de Màscara, monogràfic de 50 hores a càrrec de Lluis Elias, director teatral i membre de la companyia de teatre Els Comediants.

2007 Curs de Postgrau d’interpretació teatral amb Marina Julià.

2007-2008 Tercer curs de dansa Jazz a l’escola Coco Comín. Segon curs de llenguatge musical i piano a l’escola Esclat, vinculada al Conservatori del Liceu.

MUNTATGES

Actualment forma part, juntament amb Pau Gómez, Pol Torras i Josep Miquel Muñoz, de la companyia TEATRE DE PAS.

2010 – Prínceps d’If. Estrena el 2 de juliol al Teatre Zorrilla de Badalona. També es representa els dies 3 i 4 de desembre al centre Cívic Sant Andreu amb motiu de les festes del barri de Sant Andreu a Barcelona.

Tres Sombreros de Copa, de Miguel Mihura. Del 4 al 28 de març al Guasch Teatre de Barcelona.

2009 - El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega. Del 2 al 26 d'abril al Guasch Teatre de Barcelona.

2008 - El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega. Estrenada el 19 de novembre al Guasch Teatre de Barcelona.

Els Maldecaps de Pantalone, Commedia dell’Arte, representada amb la companyia Truss a Vilafranca del Penedès durant les Festes d’Hivern a l’Auditori de Vilafranca del Penedès el 21 de gener.

2007 - Leonce i Lena, Georg Büchner.

Primera Plana, de Ben Hecht i Charles Mac Arthur.

En aquest mateix any funda, juntament amb dos membres més, la companyia Truss.

2006 - Els Vanos, Taller de Commedia dell’Arte.

El temps i els Conway, J.B Priestley.

Sublime Decisión, Miguel Miura.

The Rocky Horror Show, segons text adaptat per Ricard Reguant.