Josep Miquel Muñoz parla de "Prínceps d'If"

Making-of de la sessió fotogràfica a Castelldefels

Com us podeu imaginar, un muntatge teatral no és només la representació final. De fet, tampoc ens limitem a assajar i prou, no. Al voltant d'un muntatge hi ha tota una maquinària que, ben engreixada, fa que el projecte brilli més: escenografia, atrezzo, vestuari, perruqueria, imatge i, molt necessari, difusió.

Més avall heu vist el tràiler promocional i ara us oferim un making-of... De què? Doncs del cartell promocional, aquest tan maco que tenim al bloc, de l'obra Prínceps d'If. Veureu que en un parell de minuts (de vídeo, que no de muntatge d'imatges...) us resumim la sessió.

I una petita anècdota: feia un fred que trencava les pedres. Només us diem que la sessió va ser exactament una setmana després de la "gran nevada" del passat març... Que n'és, de divertit, fer teatre...

Teatre de Pas s'estrena a Badalona

Un tast de dos minuts i mig

Primera parada: Teatre Zorrilla

Després de molta paperassa i molta feina amb molt menys temps del que hauríem volgut, per fi podrem estrenar Prínceps d'If i, a més, en un teatre de luxe: el Teatre Zorrilla de Badalona.

El nostre debut serà el proper 2 de juliol a les 21 h i val a dir que és una molt bona oportunitat de representar la nostra obra en un teatre magnífic que, per cert, ens ha tractat molt bé, tant a nivell professional com personal, cosa que, per variar, ens ha semblat com un petit oasi en tot aquest món del qual ens queda moltíssim per conèixer.

Si bé és cert que el Teatre Zorrilla rep una bona subvenció per tal de promoure un cop l'any els grups badalonins emergents, el tracte que rebem les companyies en aquest teatre és exemplar. Això marca una diferència amb d'altres que, en el seu mateix lloc, ho considerarien innecessari.

És per això que voldríem fer-li un modest homenatge. Ja que ens hi acullen, ens agradaria que coneguéssiu el lloc on "ens estrenarem".

El Teatre Zorrilla de Badalona va ser ideat per l'arquitecte Jaume Botey i inaugurat l'any 1868 amb l'obra Don Juan Tenorio de José Zorrilla (i d'aquí el seu nom). L'any 1970 tancava les portes, però amb la tornada dels ajuntaments democràtics, les va tornar a obrir als espectacles de la ciutat l'any 1999 després de la rehabilitació que va dur a terme l'arquitecte Joan Bosch i Agustí. L'Ajuntament de la ciutat n'és el propietari i s'hi programen tot tipus d'espectacles a la vegada que acull el Centre d'Arts Escèniques de Badalona.

Per tal que sapigueu on trobar-lo, i on trobar-nos el proper 2 de juliol, el Teatre Zorrilla es troba ubicat al carrer Canonge Baranera número 17, molt a prop de l'estació de Renfe.

Fins aviat!

Prínceps d'If

En Pau és un estudiant d’Història. En Pol estudia Biologia. Tots dos comparteixen una habitació en una residència d’estudiants. A part d’això, poques coses tenen en comú. Una cosa més: el joc d’’El Rei’, un joc divertit i innocent que els transporta a un món de fantasia i els ajuda a vèncer l’avorriment de les hores inacabables.

Alternativament, un dia l’un, l’endemà l’altre, van prenent possessió de la corona daurada i s’autoproclamen “Prínceps d’If”. El príncep encarrega al seu súbdit una petita missió, una malifeta sense importància, per posar a prova la seva fidelitat.

Però un dia jugar deixa de ser una diversió quan el joc els obliga a mirar cara a cara els seus monstres interiors, els petits traumes que encara arrosseguen. Llavors hauran de prendre una decisió important: seguir comportant-se com uns nens o acceptar definitivament el joc de la vida.

Els dos personatges potser no són tan diferents.

Situat en una illa a prop de Marsella, el Castell d’If és una fortalesa-presó inexpugnable. If és també un regne de fantasia, una illa paradisíaca, un món ideal on ens trobem bé i ens sentim segurs i on no deixem que entri ningú per por que no ens faci mal.

La vida no és més que un joc que ens ensenya a viure. Divertit o pervers, el joc ens enfronta a les nostres pors i ens obliga a prendre decisions que canviaran definitivament el rumb de la nostra existència. No és res extraordinari. Tots hem hagut de prendre decisions deixant enrere un nen que plora perquè té por. Tots hem après a viure tot jugant.

Els murs del Castell d’If potser no eren tan inexpugnables.

Fotografia: Gervasio Juan Colet.

(4) Sandra

Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, es dedica a l'ensenyament de l'anglès, feina que compagina amb el teatre i amb l'afició a la dansa i la música.

2004-2007 cursa Estudis d’Art Dramàtic a l’Escola d'Actors de Barcelona.

Entre d'altres disciplines, ha rebut classes de Commedia dell’Arte, Expressió corporal, dicció, Comunicació Televisiva, Moviment i Ritme d'interpretació davant de càmera, esgrima, dansa, cant, teatre clàssic i elisabetià, etc, amb professors com Cesc Queralt, Joan J.García, Antoni Verdaguer, Jordi Milian, Marina Julià i Enric Azuaga.

2006 Curs de Màscara, monogràfic de 50 hores a càrrec de Lluis Elias, director teatral i membre de la companyia de teatre Els Comediants.

2007 Curs de Postgrau d’interpretació teatral amb Marina Julià.

2007-2008 Tercer curs de dansa Jazz a l’escola Coco Comín. Segon curs de llenguatge musical i piano a l’escola Esclat, vinculada al Conservatori del Liceu.

MUNTATGES

Actualment forma part, juntament amb Pau Gómez, Pol Torras i Josep Miquel Muñoz, de la companyia TEATRE DE PAS.

2010 – Prínceps d’If. Estrena el 2 de juliol al Teatre Zorrilla de Badalona. També es representa els dies 3 i 4 de desembre al centre Cívic Sant Andreu amb motiu de les festes del barri de Sant Andreu a Barcelona.

Tres Sombreros de Copa, de Miguel Mihura. Del 4 al 28 de març al Guasch Teatre de Barcelona.

2009 - El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega. Del 2 al 26 d'abril al Guasch Teatre de Barcelona.

2008 - El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega. Estrenada el 19 de novembre al Guasch Teatre de Barcelona.

Els Maldecaps de Pantalone, Commedia dell’Arte, representada amb la companyia Truss a Vilafranca del Penedès durant les Festes d’Hivern a l’Auditori de Vilafranca del Penedès el 21 de gener.

2007 - Leonce i Lena, Georg Büchner.

Primera Plana, de Ben Hecht i Charles Mac Arthur.

En aquest mateix any funda, juntament amb dos membres més, la companyia Truss.

2006 - Els Vanos, Taller de Commedia dell’Arte.

El temps i els Conway, J.B Priestley.

Sublime Decisión, Miguel Miura.

The Rocky Horror Show, segons text adaptat per Ricard Reguant.

(3) Pol

2000-2001 cursa el primer curs d’interpretació a l’Estudi Nancy Tuñón de Barcelona.

2001-2006 cursa estudis de Formació de l’actor a l’Escola d’Actors de Barcelona, sota la direcció de Cesc Queralt.

Entre d'altres disciplines, ha rebut classes de teatre musical, interpretació i improvisació, d'expressió corporal, d'interpretació davant de càmera, esgrima, dansa, cant, teatre clàssic i shakesperià, Commedia dell’Arte, etc., amb professors com Cesc Queralt, Joan J.García, Antoni Verdaguer, Jordi Milian, Montserrat Llacha, Marina Julià, Dagmar Lüderitz Ferran Corbalán o Josep Codina.


MUNTATGES

Actualment forma part, juntament amb Pau Gómez, Josep Miquel Muñoz i Sandra Sánchez, de la companyia TEATRE DE PAS.

2010 – Prínceps d’If. Estrena el 2 de juliol al Teatre Zorrilla de Badalona. També es representa els dies 3 i 4 de desembre al centre Cívic Sant Andreu amb motiu de les festes del barri de Sant Andreu a Barcelona.

Tres Sombreros de Copa, de Miguel Mihura. Del 4 al 28 de març al Guasch Teatre de Barcelona.

2009 - El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega. Del 2 al 26 d'abril al Guasch Teatre de Barcelona.

TEATRE:
2007—Entremeses, de Miguel de Cervantes.

2006—El temps i el Conway, de J. B Priestley.

Zona calenta, espectacle de teatre de cabaret de Cesc Queralt.

El Sí de las Niñas, de Leandro Fernández de Moratín.

2005—El diari d’Anna Frank, de Helena Tritek.

El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare.

2004—Golfus de Roma, de J. Shevelove, Gelbart i Sondheim.

La caça de la casa, espectacle de Commedia dell’Arte de Marina Julià.

2003- L’assemblea de les dones, de Cesc Queralt.

CINEMA:
2005-2006—Raval, Raval, d’Antoni Verdaguer.

2003-2004—curtmetratge Los perros de Pavlov, de Kike Maillo.

TV:
2006 - Ha aparegut com a personatge secundari durant la primera i la segona temporades de la sèrie Ventdelplà de TV3.

(2) Pau

2001-2006 cursa estudis de Formació de l’actor a l’Escola d’Actors de Barcelona, sota la direcció de Cesc Queralt.

Entre d'altres disciplines, ha rebut classes de Commedia dell’Arte, teatre musical, interpretació i improvisació, d'expressió corporal, d'interpretació davant de càmera, esgrima, dansa, cant, teatre clàssic i shakesperià, etc, amb professors com Cesc Queralt, Joan J.García, Antoni Verdaguer, Jordi Milian, Marina Julià, Dagmar Lüderitz o Josep Codina.

MUNTATGES

Actualment forma part, juntament amb Pol Torras, Josep Miquel Muñoz i Sandra Sánchez, de la companyia TEATRE DE PAS.

2010 – Prínceps d’If. Estrena el 2 de juliol al Teatre Zorrilla de Badalona. També es representa els dies 3 i 4 de desembre al centre Cívic Sant Andreu amb motiu de les festes del barri de Sant Andreu a Barcelona.

Tres Sombreros de Copa, de Miguel Mihura. Del 4 al 28 de març al Guasch Teatre de Barcelona.

2009 - El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega. Del 2 al 26 d'abril al Guasch Teatre de Barcelona.

2008-2007 - Las Aventuras de Tom Sawyer (Gira de quatre mesos per Espanya).

2006 - Donar-te la vida, de Josep Miquel Muñoz.

El Temps i els Conway, de J. B Priestley.

Els Vanos, espectacle de Commedia dell’Arte.

2005 - Pel Davant i pel Darrera, de Michael Frayn.

Somni d'una nit de Sant Joan, de William Shakespeare.

L’assemblea de les dones, d'Aristòfanes.

El diari d’Anna Frank, d’Helena Tritek.

2004 - El Ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde.

Golfus de Roma, de Shevelove, Gelbart i Sondheim.

La caça de la casa, espectacle de Commedia dell’Arte.

2003 - Les Tres Gràcies; El metge a garrotades, de Molière.

L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra.

L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol.

(1) Josep Miquel

L’any 1995 finalitza els estudis d’arquitectura i urbanisme, obtenint el títol d’arquitecte superior per l’ETSA de Barcelona, professió que desenvolupa des d’aleshores, principalment en l’àmbit del disseny i la direcció d’obres d’habitatge social i de promoció privada. L’any 1997 cursa un postgrau de gestió i viabilitat de promocions immobiliàries.

Fins l’any 2003 compagina la seva activitat amb la participació com actor en diferents companyies de teatre amateur. Entre els anys 2003 a 2007 realitza els estudis Formació de l’actor a l’Escola d’Actors de Barcelona, sota la direcció de Cesc Queralt, assistint alhora a diferents tallers d’improvisació, cant, mecànica de la veu, teatre de Commedia dell’Arte i teatre clàssic amb Marina Julià, interpretació davant càmera amb Joan J.Garcia, teatre de cabaret amb Cesc Queralt, entre d'altres.

Participa també en diferents cursos entre els quals destaquen: 2004-2005 Interpretació d’escenes i monòlegs a l’Escola Timbal de Barcelona, amb Pilar Barril; 2006– Direcció escènica a l’obrador de la sala Beckett amb Gloria Balañà; Dramatúrgia–creació de diàlegs i monòlegs, a l’escola Eòlia de Barcelona amb Pablo Ley, etc.

MUNTATGES

Forma part, juntament amb Pau Gómez, Pol Torras i Sandra Sánchez, de la companyia TEATRE DE PAS, que està preparant una obra pròpia, titulada Prínceps d'If, que es representarà al Teatre Zorrilla de Badalona el 2 de juliol de 2010.

2010 - Tres Sombreros de Copa, de Miguel Mihura. Del 4 al 28 de març al Guasch Teatre de Barcelona.

2009 - El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega. Del 2 al 26 d'abril al Guasch Teatre de Barcelona.

Els maldecaps de Pantalone, de Marina Julià;

Privat reservat, projecte Obskené, de Ricard Soler i Judit Pujol.
També ha participat com a actor en algunes pràctiques de direcció escènica a l’Institut del Teatre de Barcelona.

2006- The Rocky Horror Show, amb adaptació de Ricard Reguant.

Leonci i Lena, de Georg Büchner.

Primera plana de Ben Hecht i Charles McArthur.

Cal destacar que l’any 2006 fundà amb uns companys de l’Escola d’Actors de Barcelona, la companyia TEATREROS, amb la qual va realitzar, com autor i director d’escena, el muntatge de l’obra Donar-te la vida.

2005- Les trapelleries de Pantalone, espectacle de Commedia dell’Arte del qual n’és l’autor.

Pel davant i pel darrera, de Michael Fryan.

2004- El ventall de lady Windermere, d’Oscar Wilde.

Golfus de Roma de J. Shevelove, Gelbart i Sondheim.

Arriba... Teatre de Pas

TEATRE DE PAS és hereva de la companyia TEATREROS, que l’any 2006 vàrem formar un grup d’exalumnes de l’Escola d’Actors de Barcelona, plens d’entusiasme i amb ganes de traslladar a un escenari tots els coneixements adquirits al llarg dels nostres estudis.

El nostre primer muntatge fou l’obra Donar-te la vida, de Josep Miquel Muñoz, que tracta sobre la violència de gènere que han patit, i encara avui pateixen, les dones al llarg de generacions, tot escodrinyant les arrels del problema i reclamant l’atenció social que requereix. Sense obviar els aspectes més festius i lúdics del teatre, hem tingut sempre, ja des dels inicis, una vocació clarament ‘humanista’, situant l’ésser humà i la realitat social a l’epicentre de l’escena. Entenem que el teatre és el lloc de la festa, la cerimònia, la farsa i la pantomima, però, alhora, és el cop de puny sobre la taula, el crit indignat i rebel, la reivindicació i la lluita. I és, per sobre de qualsevol altra cosa, l’ofici d’explicar la pròpia essència de l’ésser humà.

A sobre d’un escenari conflueixen les passions, les angoixes i les pors universals de l’home. Tots patim, tots estimem i tots riem i plorem, sigui quin sigui el color de la nostra pell, el nostre idioma o el nostre compte bancari. El teatre ens apropa a l’home, i esdevé un llenguatge capaç de trencar les barreres invisibles que sovint ens allunyen d’aquell a qui mai no hem entès perquè mai no ens hem aturat a escoltar la seva història. Tots tenim una història que mereix ser escoltada.

Durant dos anys, 2007 i 2008, cadascú per la nostra banda, ens hem seguit nodrint d’experiències i aprenentatges al marge de la companyia, en el món de les arts escèniques, i ara creiem arribat el moment de reprendre, amb més il·lusió i ganes que mai, una feina que valia la pena continuar. Per això, abordar el muntatge ara de Prínceps d’If té, per a nosaltres, el regust de tornar a un punt iniciàtic, allà on ho havíem deixat. Tornarem a parlar de l’home, de les seves angoixes, de les seves passions.

No hi som tots els que vàrem començar aquesta aventura i, per contra, hi ha noves cares que aportaran un aire nou, però, sens dubte, l’esperit inicial continuarà viu. Creiem que hi ha d’haver un lloc als escenaris per aquest tipus de teatre. Creiem que l’home interessa a l’home.

Si més no, nosaltres hem volgut dir-hi la nostra.


Josep Miquel Muñoz Vaquer